20 anys de l'Orquestra

Sembla que va ser ahir, que els anys no han passat i que celebrem el primer concert de la nostra orquestra, però no, no és així. El temps passa inexorablement, i sense tot just adonar-nos, l'Orquestra de la Primitiva acaba de complir dues dècades, motiu suficient perqué tots els clarineros i aficionats a la música en general ens sentim feliços i orgullosos, i per descomptat per a rendir-li un merescut homenatge.

En aquell ja llunyà 1988, l'Ateneu Musical i d'Ensenyament Banda Primitiva de Llíria, sota la presidència de D. Miguel Enguídanos, i amb la finalitat d'adaptar-se als grans canvis pedagògics, musicals i professionals que s'acostaven, va prendre la decisió de crear l'Orquestra Simfònica de la Banda Primitiva, per a d'aquesta manera, donar entrada en l'escola de música primer, i en l'orquestra després, als nous estudiants d'instruments de corda que entrarien a formar part de la nova agrupació.

Els inicis no van ser fàcils, faltaven xiquets que s'il•lusionaren amb el violí o la viola, i lògicament, no era fàcil convèncer als pares perqué els seus fills estudiaren un instrument de corda que no fóra el violoncel i contrabaix, donat que el normal en la Primitiva era tocar els instruments característics que componen la plantilla d'una gran banda, i lògicament, tocant el violí o la viola, mai podrien ingressar en la Banda Primitiva.

A poc a poc i sota l'experta i brillant batuta de D. Rafael Villarejo, primer director de l'orquestra, el nou projecte va agafar forma, i el grup va començar a funcionar. La nostra escola va passar d'estar formada solament per professors i estudiants de vent i percussió a ser una escola amb professors i estudiants de corda, que amb gran dedicació i moltíssima il•lusió, van aconseguir que la Banda Primitiva comptara entre les seues agrupacions, amb una esplèndida orquestra.

Moltes hores d'estudi, assajos, viatges, bons i dolents concerts, generacions de bons instrumentistes, èpoques millors i pitjors, directors, anècdotes, etc. formen part de la vida de l'orquestra i el dia de Santa Cecília és la millor data possible per a brindar-li el seu homenatge, i coincidiran amb mi que vint anys bé es mereixen una celebració.

L'Orquestra segueix més viva que mai, amb projectes i renovada il•lusió, tant per les generacions passades com per les presents, i esperem, que per les futures. Apostem per seguir projectant l'orquestra cap al futur, i des de la societat, animem a tots els pares i alumnes que seguisquen esforçant-se per continuar avant, i anime als xavals que tinguen previst estudiar música, que es decidisquen per tocar aquests bells i nobles instruments de corda, donat que encara pot ser que no ho pensen, se’ls pot obrir un gran futur com a músic professional. Per acabar aquesta introducció al programa, i en nom de la Banda Primitiva, vull donar-li les gràcies a D. Rafael Villarejo, vertader propulsor en els inicis de l'orquestra, per la seua gran dedicació, per prestar a la Banda Primitiva tota la seua experiència, saviesa i bon fer, i com no, enhorabona pel gran treball que va fer, i les magnífiques llavors que va sembrar en aquells primers anys. Per tot el que has fet Rafa, gràcies i enhorabona, avui també és el teu dia perqué t'ho mereixes.

També moltes gràcies a cadascun dels integrants que han format part de l'agrupació des del dia de la seua fundació, fins a l'actualitat, als directors i com no, moltíssimes gràcies a tots els pares i mares, per la paciència que han tingut i espere que seguisquen tenint, suportant hores i hores d'assajos, i pel seu suport incondicional a l'Orquestra de la Banda Primitiva, sense ells, possiblement l'orquestra no existiria.

Res més senyores i Senyors, feliços 20 anys, felicitats Senyor Villarejo, i com diu la típica cançó que solem cantar en cada aniversari" i que complisques molts més"
Salvador Navarro
President de la Banda Primitiva de Llíria